Pampallugueig

El pampallugueig (en anglès ''flicker'', de vegades anomenat parpelleig) és l'efecte que es presenta a causa que la imatge de televisió es representa de forma discontínua amb una cadència de 50 quadres per segon (en el sistema PAL). Si s'imagina que es té una font lluminosa intermitent a la qual es va augmentant progressivament la freqüència d'il·luminació, es perceben flaixos separats fins que s'arriba a una certa freqüència per a la qual la sensació de pampallugueig desapareix. Aquesta freqüència s'anomena freqüència crítica de pampallugueig o freqüència de fusió. Aquest problema se soluciona mitjançant l'anomentat entrellaçat.

El programari de vídeo que es fa servir, ja sigui de tipus analògic o digital, en els sistemaes PAL (25 quadres per segon), NTSC (30 quadres per segon) i SECAM (25 quadres per segon) per aconseguir visualitzar les imatges, utilitza l'anomenat procediment de camps, també conegut com a entrellaçat o d'exploració alterna. miniatura|Gif on es mostra la fusió del camp parell amb el camp senar per donar com a resultat la imatge original Aquesta exploració de la imatge es realitza dividint aquesta mateixa en diferents línies horitzontals i verticals, que es van llegint de dreta a esquerra i alhora de dalt a baix, primer es llegeixen les senars i després les línies parells, d'aquesta manera s'obtenen dos quadres anomenats, camp parell i camp senar. La poca distància que hi ha entre aquestes línies cosnecutives fa que l'ull humà integri aquestes dues parts com a imatges completes (una de sola) i tingui la sensació que aquestes es van actualitzant dos cops més ràpides que la freqüencia real. Així doncs, per exemple un fotograma de vídeo del sistema PAL (Europa) i SECAM (França) que es mostra a 1/25 de segon, té dos camps que están entrellaçats i que es mostren a 1/50 de segon cadascun. En canvi un fotograma de vídeo NTSC (EUA i Japó) que es mostra a 1/30 de segon, tindrà dos camps entrellaçats mostrats a 1/60 de segon.

El mètode de l'entrellaçat logra mantenir una font d'informació reduïda, és a dir, una amplada de banda menor a transmetre, però que és suficient perquè nosaltres, com a espectadors, obtinguem la representació de les imatges sense que aparegui el fenomen del flickering. Proporcionat per Wikipedia